QUASIBE HO TENIM AL SAC

Bon dia a tots i a totes,
avui ja podem dir que "quasibe" ja ho tenim al sac.
Avui hem acabat la sisena etapa, de 123 km "a saco paco". Com podeu veure encara estem de bon humor.
L'etapa d'avui podem dir que ha estat la mes dura, sobretot per en Jordi (per en Pep va ser la primera). Els primers 40 kms eren plans i a rebentar. Amb dues hores hem fet 50 kms. Es flipant el ritme que porta la penya en el pla. Pero a la pujada es caguen a les calces amb els Catalans de la Plana!!! Es l'unic que podem fer: apretar el cul tan com podem a les pujades perque quan hi ha una mica de pla arriba el tren i en carden unes passades....
Pero a partir del km 60 aproximadament ha comensat el nostre terreny, unes pujadetes molt maques. A partir d'aqui hem canviat de paissatge, passant de planes sense arbres a boscos d'avets. Semblava ben be Espinelves.
A partir del km 75, despres del segon habituallament ens hem trobat amb un sender de baixada molt guapo, on en Pep ha trencat un dels portabidons i ha perdut el bido. Despres d'aixo ha tornat el pla i ens ha tornat a atrapar el tren, fins que ha arribat una baixada molt rapida i hem pogut escapar-nos.
A partir del km 91, on hi havia un habituallament ha comensat el port de pujada. Molt dur. En Pep portava el ritme i en Jordi l'aguantava com podia, fins el final on hi havia uns curriols molt ben parits fins a la linia de meta.

Tot i la mala sortida hem aconseguit remuntar 4 posicions a la general i 3 a la nostre categoria.
La feina feta te els seus fruits.

Atentament i molts petons,

els encigalats.

Fins dema