QUASIBE HO TENIM AL SAC

Bon dia a tots i a totes,
avui ja podem dir que "quasibe" ja ho tenim al sac.
Avui hem acabat la sisena etapa, de 123 km "a saco paco". Com podeu veure encara estem de bon humor.
L'etapa d'avui podem dir que ha estat la mes dura, sobretot per en Jordi (per en Pep va ser la primera). Els primers 40 kms eren plans i a rebentar. Amb dues hores hem fet 50 kms. Es flipant el ritme que porta la penya en el pla. Pero a la pujada es caguen a les calces amb els Catalans de la Plana!!! Es l'unic que podem fer: apretar el cul tan com podem a les pujades perque quan hi ha una mica de pla arriba el tren i en carden unes passades....
Pero a partir del km 60 aproximadament ha comensat el nostre terreny, unes pujadetes molt maques. A partir d'aqui hem canviat de paissatge, passant de planes sense arbres a boscos d'avets. Semblava ben be Espinelves.
A partir del km 75, despres del segon habituallament ens hem trobat amb un sender de baixada molt guapo, on en Pep ha trencat un dels portabidons i ha perdut el bido. Despres d'aixo ha tornat el pla i ens ha tornat a atrapar el tren, fins que ha arribat una baixada molt rapida i hem pogut escapar-nos.
A partir del km 91, on hi havia un habituallament ha comensat el port de pujada. Molt dur. En Pep portava el ritme i en Jordi l'aguantava com podia, fins el final on hi havia uns curriols molt ben parits fins a la linia de meta.

Tot i la mala sortida hem aconseguit remuntar 4 posicions a la general i 3 a la nostre categoria.
La feina feta te els seus fruits.

Atentament i molts petons,

els encigalats.

Fins dema

NOTICIES FRESQUES DES DE SUD-AFRICA

Molt bon dia a tots/es,
primer de tot agrair-vos a tots el suport que estem reben des de Catalunya. Aixo ens dona anims per continuar millorant cada dia i deixar el pavello ben amunt. Les energies que ens transmeteu son molt importants per nosaltres, sobretot estant tant lluny dels nostres.

Tenim la sensaci'o que cada dia que passa ens estem trobant millor, per una banda perque ens trobem mes forts i per altre perque els demes cada cop tenim la sensacio que estan pitjor.

L'etapa d'ahir de 90 kms va anar de piiiiiiii mare. Va ser el primer dia que vam tenir sensacio de fer una cursa de BTT, ja que va ser un constant puja i baixa, i tothom es cagava a les calces de veure'ns pujar i baixar: Crazy climbing and downhill guys!!!
A falta de 20 kms en Jordi va rajar una mica el pneumatic cosa que ens va fer perdre unes 10 posicions, acabant a la posicio 37. Sino haguessim fet del 30 primers. Pero son coses que poden passar amb 8 dies de cursa anant a fondo. Val mes aixo que no una caiguda.

L'etapa d'avui ens afavoreix a priori, ja que es un pujada i una baixada. Tot i aixo cada cop hem de regular mes les forces, ja que encara ens queden tres etapes dures: dema 123 km, dema passat 90 km i l'ultima de 65 km. Tot i aixo despres de l'etapa de 123 km, la qual sera molt tactica, la de 90 i la de 65 km ho donarem tot.

Atentament els morenos paleta us saluden

P.D. una abrasada a tots i a totes

PRIMERA ETAPA 117KM

Bones seguidors/es,
ens sap greuu però avui no poddem penjar fotos ja que no tenim acreditació per entrar a internet. Només la tenen els periodistes i estem escrivint des del pc d'en Ismael Ventura. Gracies Ismael.
Avui hem fet la primera etapa. Com sempre en aquestes curses multidia tothom te molta força aquests dies i la sortida ha estat bastant una bogeria, però de mica en mica tothom s'ha anat posant al seu lloc.
Ha estat un dia bastant dur pel Pep i no tant per en Jordi. Però tot i això hem acabat a la posició 71 amb unes 6 hores i poc per 117 km. Deu ni do el ritme!!! Hi havia vegades que anavem a 40 km/hora per pistes de sorra!!! I la penya d'aquí tira bastant en pla. Però quan arribava la pujada de Team Catalunya apretava el cul i adelantava a tothom!!! je je. Tothom tothom no però deu ni do.
A la primera pujada forta ens hem posat dels 40 o 50 primers. Anavem de piiiii mare!! Però he petat una miqueta (Pep) i hem afluixat el fabolos ritme. I la via de tren que hem fet per dins durant 7 kms ha estat criminal. Hem parat 3 cops fins que he obtat (Pep) per apretar el cul posat plat gran i pinyons baixos i aixecar-me.
I fins a l'arribada!!!
No ho sabem segur però ens sembla que hem estat els tercers o quarts espanyols i segons catalans,

Be, 1 peto i una abraçada per tothom i quan poguem posarem fotos.

See You soon.

P.D. un petonas Ester de part del Pep i un petonas Laia de part del Jordi. Els demés us foteu

CONTINUA L'AVENTURA A CAPE TOWN

Per fi ens notem una mica més integrats a la Cape Epic.
Avui ha estat el primer dia en el qual hem pogut sortir amb altres equips que participen a la cursa. Ens han organitzat una petita sortideta de 30 kms als voltants de Table Mountain.
Aixa se’ns ha quedat la cara quan hem vist el grup de fieres amb els que hem sortit.
El nostre guia semblava el germà petit d’en Lance Armstrong. A part que parlava com ell ja que semblava que fos de Texas.
El què no ens esperavem era trobar a l’Albert Juvanteny, o si més no el seu parent portuguès.
A part d’això els paissatges continuen sent una passada i no hem entrat encara a la cursa.
Ara fa una estona hem tornat de dinar d’un Restaurant Italià que ja hi vam anar ahir on es menja de collons i on l’amo es diu Carlos José.
Una abraçada a tots des de Cape Town.

p.d. Aquí bé un recull de fotos de la sortideta.

ELS PRIMERS DIES

Ja va, Ja va,.... què us pensaveu, que ens havíem oblidat de la Cursa i de vosaltres i només estavem de vacances?!!!! Doncs SIIIIIIIIIIII!!!!

No, es conya. Això ens ha flipat tant aquests primers dies que ens ha costat assimilar-ho. De fet això és una escusa, ja que no sabiem com conectar-nos a internet!! Je, je. Aquí tot funciona bastant diferent. Un exemple:

Tipic transport local

El viatge amb avió va ser força llarg (personalment (soc en Josep) vaig flipar bastant com a pagés que soc). El segon avió era imments!!!!

Tot i això en arribar vam començar a flipar amb colorins!

Sobretot el contrast social que hi ha. Tot i no ser com als anys del "aparhaeid", segueix sent tot bastant separat.

Això si, no s'estressaran pas aquesta gent!! Ni blancs, ni negres!. Un exemple: l'habitació ens l'han acabat a les 16:00!

La resta molt bé. Tot i l'estress del viatge ja hem fet fet dues sortides amb bicicleta per la zona: sota Tablet Mountaint, Laions Hill, carretera de la costa, ... Tot fastàstic, però UN VENT QUE TI CAGUES!!! Aquí venen unes fotos dels "CRAZY GUYS" com ens ha batejat l'ALI, un personatge de l'hotel dels molts que hi ha a la zona.

LA PRIMERA FOTO

Avui dia 11 de març de 2010 i a només 5 dies de marxar hen creat el nostre blog de la cursa CAPE EPIC. És que en som de ràpids!!!! Però com diuen: VAL MÉS TARD QUE MAI!





Per celebrar tal efemèrida ens hen tirat una foto nolt bonica!!! A veure quina cara fen quan arribem!